Victor Cócera Encinas

ROCK

2009-06-01T18:52:00.001+02:00

ANYS CINQUANTA

JERRY LEE LEWIS

ELVIS PRESLEY

BILL HALEY

CHUCK BERRY

LITTLE RICHARD

ANYS SEIXANTA

THE BEATLES

THE ROLLING STONES

ERIC CLAPTON

BOB DYLAN

THE WHO

JOAN BAEZ

THE DOORS

JIMI HENDRIX

ANYS SETANTA

BOB MARLEY

ANYS VUITANTA

THE POLICE

U2

MICHAEL JACKSON

MADONNA

ANYS NORANTA

NIRVANA

PEARL JAM

JAZZ

2009-06-01T18:44:00.001+02:00

ANYS 20

LOUIS ARMSTRONG

DUKE ELLINGTON

ANYS TRENTA

GLENN MILER

COUNT BASIE

BENNY GOODMAN

ANYS QUARANTA

CHARLIE PARKER

DIZZY GILLESPIE

ANYS CINQUANTA

BILL EVANS

CHARLIE MINGUS

DAVE BRUBECK

ANYS SEIXANTA

JOHN COLTRANE

ORNETTE COLEMAN

CECIL TAYLOR

ANYS SETANTA

CHICK COREA

KEITH JARRET

GEORGE BENSON

MAHAVISHNU ORCHESTRA

WEATHER REPORT

Exercicis del Jazz i del Rock (Pgs.190 i 191)

2009-06-01T17:09:00.001+02:00

Publish at Scribd or explore others:

Cantando bajo la lluvia

2009-05-26T11:39:00.000+02:00

SINOPSIS
La pel·lícula comença amb una espècie de burla sobre el premi dels Oscar, en què els protagonistes fingeixen una relació entre ells per tal de donar més publicitat a les seves pel·lícules. Acosat per unes fans, el protagonista (Gene Kelly) coneix a una noia en la seva fugida de la qual s'enamora, però ella l'evitarà per diferencies de visió sobre els actors del cinema mut i del teatre.
Més tard es retrobaran en una festa on després d'un altre incident entre ells i també la companya de rodatge de l'actor, els mostren un tros de pel·lícula amb veu, de la qual es burlen perquè creuen que no té futur; poc temps després s'assabenten que ha sortit la primera pel·lícula amb so i que resulta un èxit; a causa d'això i amb el desastre de la preestrena de la seva última pel·lícula decideixen convertir-la en un musical, amb els problemes que això els provocarà: ensenyar a parlar als actors, buscar algú que escrigui els diàlegs, gravar la veu sense que s'escoltin sorolls, problemes de sincronització, etc.
Després de superar tots aquests problemes treuen la pel·lícula endavant amb un gran èxit, amb el qual també es troba la noia que li agrada al protagonista principal, ja que, és ella qui dobla la veu de la seva companya sense que aquesta ho sàpiga. Aquesta més tard quan ho sap i en veure perillar la seva feina amenaça a la productora perquè no digui que la doblen i d'aquesta manera aconseguir mantenir la seva reputació, així que al director no li queda ,més remei que acceptar,però ella en una de les presentacions de la pel·lícula es dirigeix al públic, i el públic estranyats per la seva veu li demanen que canti.Ella accedeix però si es doblada per l'altre noia, però resulta que el plan de què la doblin es per mostrar al públic qui és l'autèntica artista.

La pel·lícula comença amb una espècie de burla sobre el premi dels Oscar, en què els protagonistes fingeixen una relació entre ells per tal de donar més publicitat a les seves pel·lícules. Acosat per unes fans, el protagonista (Gene Kelly) coneix a una noia en la seva fugida de la qual s'enamora, però ella l'evitarà per diferencies de visió sobre els actors del cinema mut i del teatre.
Més tard es retrobaran en una festa on després d'un altre incident entre ells i també la companya de rodatge de l'actor, els mostren un tros de pel·lícula amb veu, de la qual es burlen perquè creuen que no té futur; poc temps després s'assabenten que ha sortit la primera pel·lícula amb so i que resulta un èxit; a causa d'això i amb el desastre de la preestrena de la seva última pel·lícula decideixen convertir-la en un musical, amb els problemes que això els provocarà: ensenyar a parlar als actors, buscar algú que escrigui els diàlegs, gravar la veu sense que s'escoltin sorolls, problemes de sincronització, etc.
Després de superar tots aquests problemes treuen la pel·lícula endavant amb un gran èxit, amb el qual també es troba la noia que li agrada al protagonista principal, ja que, és ella qui dobla la veu de la seva companya sense que aquesta ho sàpiga. Aquesta més tard quan ho sap i en veure perillar la seva feina amenaça a la productora perquè no digui que la doblen i d'aquesta manera aconseguir mantenir la seva reputació, així que al director no li queda ,més remei que acceptar,però ella en una de les presentacions de la pel·lícula es dirigeix al públic, i el públic estranyats per la seva veu li demanen que canti.Ella accedeix però si es doblada per l'altre noia, però resulta que el plan de què la doblin es per mostrar al públic qui és l'autèntica
artista.

2009-05-19T12:04:00.002+02:00

EL NACIMIENTO DE UNA NACIÓN (1915)
COMPOSITOR: David Wark Griffith

THE FALL OF A NACION (1916)
COMPOSITOR: Victor Herbert

LUCES DE LA CIUDAD (1931)
COMPOSITOR: Charles Chaplin

AVE DEL PARAISO (1932)
COMPOSITOR : Max Steiner

KING KONG (1933)
COMPOSITOR: Max Steiner

EL CAPITÁN BLOOD (1935)
COMPOSITOR: Erich Wolfgang Korngold

ALEXANDRE NEVSKI (1938)
COMPOSITOR: Sergei Prokofiev

ROBIN DE LOS BOSQUES (1938)
COMPOSITOR: Erich Wolfgang Korngold

LO QUE EL VIENTO SE LLEVÓ (1939)
COMPOSITOR: Max Steiner

CIUDADANO KANE (1940)
COMPOSITOR: Bernard Herrmann

PINOCHO (1940)
COMPOSITOR: Ned Washington

EL LADRÓN DE BAGDAD (1940)
COMPOSITOR: Miklós Rózsa

FANTASIA (1940)
COMPOSITOR: Stephen Csillag

REBECCA (1940)
COMPOSITOR: Franz Waxman

CASABLANCA (1942)
COMPOSITOR: Max Steiner

RECUERDA (1945)
COMPOSITOR: Miklós Rózsa

LOS MEJORES AÑOS DE NUESTRA VIDA (1946)
COMPOSITOR:Hugo Friedhofer

EL PONI ROJO (1946)
COMPOSITOR: Aaron copland

EL TERCER HOMBRE
COMPOSITOR: Anton Karas

QUO VADIS
COMPOSITOR: Miklós Rózsa

UN TRANVIA LLAMADO DESEO (1951)

COMPOSITOR: Alex North

SOLO ANTE EL PELIGRO (1952)
COMPOSITOR: Dimitri Tiomkin

LA TÚNICA SAGRADA (1953)
COMPOSITOR: Alfred Newman

SINUHÉ EL EGIPCIO (1954)

COMPOSITOR: Alfred Newman

EL HOMBRE DEL BRAZO DE ORO (1955)
COMPOSITOR: Elmer Bernstein

LOS DIEZ MANDAMIENTOS (1956)
COMPOSITOR: Elmer Bernstein

GUERRA Y PAZ (1956)
COMPOSITOR: Nino Rota

LA VUELTA AL MUNDO EN OCHENTA DIAS (1956)
COMPOSITOR: Victor Young

LA SEMILLA DEL MAL (1956)
COMPOSITOR: Alex North

NO HE TROBAT CAP VIDEO

1968- 2001: una odisea en el espacio (Richard y Johann Strauss)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Richard_Strauss
http://ca.wikipedia.org/wiki/Johann_Strauss

1968- El león de invierno (John Barry)
http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Barry

1968- El planeta de los simios (Jerry Goldsmith)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jerry_Goldsmith

1969- Ana de los mil días (Georges Delerue)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Georges_Delerue

1969- Cowboy de medianoche (John Barry)
http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Barry

1969- Dos hombres y un destino (Burt Bacharach)
http://es.wikipedia.org/wiki/Burt_Bacharach

1970- Love story (Francis Lai)
http://www.lastfm.es/music/Francis+Lai

1972- El padrino (Nino Rota)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Nino_Rota

1973- El golpe (Marvin Hamslisch)
http://es.wikipedia.org/wiki/Marvin_Hamslisch

1974- Amarcord (Nino Rota)
http://es.wikipedia.org/wiki/Nino_Rota

1975- Tiburón (John Williams)
http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Williams

1976- La profecía (Jerry Goldsmith)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jerry_Goldsmith

1976- Rocky (Bill Conti)
http://es.wikipedia.org/wiki/Bill_Conti

1977- La Guerra de las galaxias (John Williams)
http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Williams

1977- Encuentros en la tercera fase (John Williams)
http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Williams

1978- El expreso de media noche (Giorgio Moroder)
http://es.wikipedia.org/wiki/Giorgio_Moroder

1979- Star Trek (Jerry Goldsmith)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jerry_Goldsmith

1980- Vestida para matar (Pino Donaggio)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pino_Donaggio

1981-En busca del arca perdida (John Williams)
http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Williams

1981- En busca del fuego (Philippe Sarde)
http://www.bsospirit.com/reflexiones/sarde.php

1981- Carros de fuego (Vangelis)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Vangelis

1981- Excalibur (Trevor Jones)
http://es.wikipedia.org/wiki/Trevor_Jones

1982- Blade Runner (Vangelis)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Vangelis

1982- Conan, el bárbaro (Basil Poledouris)
http://es.wikipedia.org/wiki/Basil_Poledouris

1982- E.T, El extraterrestre (John Williams)
http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Williams

LEGEND

MEMORIAS DE ÁFRICA

Compositor: John Barry

REGRESO AL FUTURO

Compositor: Alan Silvestri

SILVERADO

Compositor: Bruce Broughton

ÚNICO TESTIGO

Compositor: Maurice Jarre

La misión

Compositor: Ennio Morricone

DIRTY DANCING

Compositor: EL ÚLTIMO EMPERADOR

EL ÚLTIMO EMPERADOR

Compositor: David Byrne

Batman

Compositor: Danny Elfman

LA BELLA Y LA BESTIA

Compositor: Alan Menken

LA LISTA DE SCHINDLER

SENTIDO Y SENSIBILIDAD

Compositor: Patrick Doyle

TITANIC

Compositor: James Horner

SHAKESPEARE IN LOVE

Compositor: Stephen Warbeck

GLADIATOR

Compositor: Hans Zimmer

INTELIGENCIA ARTIFICIAL

Compositor: John Williams

LOS GRITOS DEL SILENCIO

Compositor: Mike Oldfield

COCOON

En companyia de lobos

Mites del cinema

2009-03-24T12:07:00.001+01:00

TEATRES D'ÒPERA

2009-02-16T23:28:00.001+01:00

TEATRES D'ÒPERA

Publish at Scribd or explore others: Other Academic Work music

EXAMEN D'ÒPERA: APLAÇAT AL DIVENDRES 20

2009-02-16T18:17:00.001+01:00

La música del segle XX

2009-02-10T00:42:00.003+01:00

Publish at Scribd or explore others: Academic Work music

música del segle XX

Publish at Scribd or explore others: Academic Work music

2009-02-06T10:42:00.001+01:00

Philadelphia: Opera Company
Buenos Aires:

New York : Ópera del Metropolitan

Sidney: Sydney Opera House
San Petersburg: teatro Musorgski

Moscou: Teatro Bolshói

Londres: Covent Garden

Londres: Royal Opera House

Viena

Munich: Antique Theater Prints
Berlín: Le Monde

Napols: di San Carlos
Venecia: La Fenice

Roma: General Manager

Milà : Scala Paris
Madrid: teatro real

Barcelona: liceu

2009-01-20T11:53:00.003+01:00

Turandot

Compositor: Giacomo Puccini

Argument:

primer acte: Davant el mur de la ciutat prohibida. ù i la seva estimo Timur, un rei destronat, retroben amb el príncep Calaf. Un mandarín anuncia el tràgic edicte de la Princesa Turandot. Tot home de sang real que demani la seva mà en matrimoni serà dut al patíbulo, seguint un vot de venjança del seu avantpassats, si no encerten les tres endevinalles. Aquestes adivinazas han causat moltes morts. Ara la seva nova víctima és el jove príncep de Persia. Apareix Turandot donant el senyal per a l'execució. Calaf queda prendado de la seva bellesa, vol demanar la seva mà. Ni la súpliques de ù, que en secret està enamorada de l'ell, ni els advertiments dels tres ministres, Ping, Pang i Pong, aconsegueixen dissuadir-lo.

segon acte: En un pavelló els ministres parlen preocupats pel cruel joc de Turandot. La multitud s'ha congregat en la gran plaça. L'emperador Altoum presencia les endevinalles, i miraculosament Calaf les endevina totes. El poble vibra d'alegria, però la princesa assetja al seu pare perquè aquesta vegada no es compleixi el reglament. Finalment Calaf desisteix, perquè no vol recórrer a la força, sinó a l'amor veritable i generós de Turandot, li proposa que si a l'endemà al matí ha descobert el seu nom, morirà derrotat. Turandot accepta.

tercer acte: Per ordre de la princesa, tot el poble ha d'encarregar-se de descobrir el nom del príncep estranger. Timur i ù ser<3> interrogats perquè se'ls va veure parlar amb Calaf. Perquè el vell Timur no sofreix la tortura, ù dir<3> que ella és l'única persona que sap el seu nom. Turandot ordena torturar a ù, però la jove esclava diu a la princesa que l'amor que ell sent li dóna valor per a morir abans de trair al seu estimat, s'apunyala amb una daga. Turandot es conmuere, Calaf l'abraça, i la besa, i ell mateix li diu el seu nom. AL matí següent. davant l'emperador i tot el poble, Turandot diu que el nom de l'estranger és Amor.

"Turandot" (Lletra en Italià)

Nessun dorma! Nessun dorma!Tu pure, o Principessa,nella tua fredda stanzaguardi le stelle che tremanod’amore e di speranza!Ma il mio mistero è chiuso in me,il nome mio nessun sapràNo, no, sulla tua bocca lo dirò,quando la luce splenderà!Ed il mio bacio scioglieràil silenzio che ti fa mia!Il nome suo nessun sapràE noi dovrem, ahimè, morir, morir. Dilegua, o notte! Tramontate, stelle! Tramontate, stelle! All’alba vincerò! Vincerò! Vincerò!

"Turandot" (Lletra en Català)

Nessun Dorma! Nessun Dorma! El teu puro, o Princesa, en la seva freda que les estrelles i l'esperança tremanod'amore! Però el meu misteri està tancat en mi, el meu nom no, no, li dirà a la seva boca quan la llum brillarà ! I el meu petó silenci que et fa meva! El nom no sé, tindrem, per desgràcia, morir, morir. Dilegua o de la nit! Tramontate, les estrelles! Tramontate, les estrelles! All'alba guanyar! Guanyar! Guanyar!

2009-01-19T09:21:00.003+01:00

Rigoletto

Compositor: G. Verdi (1814 - 1901)

Argument: Un duc que governa Màntua es dedica entre altres menesters a seduir i abusar de quantes dones li plau, encara que per a això hagi de matar a pares o marits. Rigoletto serà el seu bufó, alhora que còmplice i partícip en totes aquestes històries, al ser un tipus semblant al duc. No obstant això, el bufó té una vida paral·lela on és un amantísimo pare d'una filla secreta. Les seves fechorías li conduiran (sense adonar-se) al rapte de la seva pròpia filla i a la complicitat de la seva posterior mort. Amb el que d'alguna forma es complix, o almenys el bufó ho creu així, la maledicció que el comte de Monterone li ha realitzat al burlar-se i participar de la seva dissort.

"E il sol dell'anima" (Lletra en italià)

DUCA:[Uscire...! Adesso...!Ora che accendene un fuoco istesso...!Ah inseparabile d'amore il diostringeva, o vergine, tuo fato al mio!]
È il sol dell’anima, la vita è amore,sua voce è il palpito del nostro core…E fama e gloria, potenza e trono,umane, fragili qui cose sono.Una pur avvene sola, divina,è amor che agli angeli più ne avvicina!Adunque amiamoci, donna celeste,d’invidia agli uomini sarò per te.
GILDA:(Ah de’ miei vergini sogni son questele voci tenere sì care a me!)

"I l'única de l'ànima" (Lletra en català)

DUC: [... Surti! ... Ara! Ara que la seva vegada un extens foc ...! Ah inseparable amor déu espremut o una verge en la sort meva!] És l'únic de l'ànima, la vida és amor, La seva veu és el palpitar de nostra ... I la fama i la glòria, el poder i el tron, humans, la fragilitat de les coses estan aquí. Esdeveniments mentre que una sola, divina, és que els àngels encanta més! Adunque l'amor, la dona celeste envejat homes seré per a tu.
GILDA: (Ah de 'El meu fill verge d'aquests somnis entrades cuidar de mi si!)

Finals del sesgle XIX

2009-01-16T10:40:00.001+01:00

Finals Segle XIX

Publish at Scribd or explore others:

El Romanticisme

2009-01-16T10:33:00.000+01:00

Romanticisme

Publish at Scribd or explore others:

Wolfang Amadeus Mozart

2009-01-09T11:57:00.007+01:00

Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, Àustria, 1756 - Viena, id. 1791) fou un compositor de música clàssica.

W.A. Mozart, retrat construït, Barbara Krafft, 1819Mozart va néixer el 27 de gener de 1756 a Salzburg, Àustria. Va ser batejat amb els noms de Johannes Chrysóstomus Wolfgangus Theophilus Mozart; més endavant el seu pare canvià 'Wolfgangus' per 'Wolfgang' i 'Theophilus' per 'Amadeus' (essent aquest últim un sinònim llatí del grec zeòfilus, qui estima a Zeus (Déu)). Va ser l'últim fill de Leopold Mozart, músic al servei del príncep arquebisbe de Salzburg. La seva mare s'anomenava Anna Maria Pertl.

Mozart

Obres

Les noces de Fígaro

Don Giovanni

La flauta màgica

La clemència de Titus

2009-01-09T10:50:00.001+01:00

El Classic is Me

Publish at Scribd or explore others:

2008-12-01T09:54:00.000+01:00

Compositors Del Classic is Me

Publish at Scribd or explore others:

2008-12-01T09:52:00.000+01:00

Música

Publish at Scribd or explore others:

2008-12-01T09:24:00.001+01:00

2008-11-21T10:22:00.001+01:00

LA MÚSICA DEL BARROC

Claudio Monteverdi

Si dolce è'l tormento
L'Orfeo. Toccata
L'Orfeo. Vi ricorda o boschi ombrosi
Vespro della beta Virgine. Duo Seraphim
Missa a quatre veus (a capella). Sanctus
Tirsi e Clori

G.Gabrieli

Canzona en eco

A.Corelli

Concerto grosso Op.6

A.Vivaldi

Concert en do major per a dues trompetes. Allegro
Concert en sol major per a dues mandolines. Andante
Les quatre estacions. L'hivern. Largo
Les quatre estacions. L'hivern. Allegro non molto

Gloria. Domini Fili Unigenite

Nisi dominus. Cum dederit delectis

G.B.Pergolesi

Stabat Mater. Stabat mater dolorosa

La serva padrona. Lo conosco a quegli ochietti...

H.Purcell

Dido and Aeneas. When I'am laid

Dido and Aeneas. Ocells i violins

Ecodansa de les fúries

J.Cabanilles

Batalla imperial

Corrente italiana

J.Cererols

Missa de batalla. Glòria

J.B.Lully

Marxa per a la cerimònia dels turcs

Premier Air des Espagnols

Chaconne des Scaramouches

M.A.Charpentier

Te Deum. Preludi rondó

F.Couperin

Duet de veus blanques

M.R.Melalande

Concert de trompetes. Ària en eco

J.Pachelbel

Canon per orquestra de corda

G.F.Haendel

Music for the Royal Fireworks. Minuetto II

Rinaldo. Lascia ch'io pianga

For unto us a Child is born

No, di voi non vo' fidarmi

El Messies. Al·leluia

J.S.Bach

Erbarme dich, mein Gott

Zion hört die Wächter singen

Singet dem Herrn ein neues Lied

Toccata i fuga en re menor

Concert de Brandenburg No. 4. Allegro

Suite orquestral en rem, No. 2. Badinerie

Cello suite nº 1. Preludi

Preludi i fuga. El clave ben temperat

Variacions Goldberg. Ària

Fragment de la Orquestral Suite No. 3

Every thing's gonna be alright (Sweet Box)

L'art de la fuga. Fuga No.9 en re menor

L'art de la fuga. Fuga No. 9 en re menor (The Swingle Singers)

2008-11-11T11:30:00.000+01:00

Optativa mÚsica

Get your own at Scribd or explore others:

2008-11-10T09:15:00.000+01:00

2008-10-24T10:46:00.001+02:00

La música en el Renaixement

2008-10-20T09:12:00.000+02:00

Índex

Acordes
Cuarteto vocal. Notación mensural blanca.
Escritura en cifra para órgano.
Escuelas renacentistas de la música vocal religiosa.
Evolución de las técnicas de impresión musical
Instrumentos de viento madera.
Instrumentos musicales en el Renacimiento
Instrumentos musicales renacentistas. Sistemas de impresión musical. (Mapa conceptual)
Línea de tiempo del Renacimiento musical.
Música profana renacentista
Música profana renacentista (Mapa conceptual)
Música religiosa renacentista (Mapa conceptual)
Tonalidad

Presentació

La musica del Renaixement

http://static.slideshare.net/swf/ssplayer2.swf?doc=la-msica-del-renaixement-3915&stripped_title=la-msica-del-renaixement" />http://static.slideshare.net/swf/ssplayer2.swf?doc=la-msica-del-renaixement-3915&stripped_title=la-msica-del-renaixement" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="355">

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: renaixement

Línia de temps

http://www.evoca.com/everyone_recording.jsp?rid=170658&token=9q%2BsWa%2BGc4SwqJ1xMmzylg%3D%3D

Imatges

Notació musical

Vídeo: instruments o concert del Renaixement

Instruments musicals i compositors d'aquesta època

2008-10-14T11:57:00.000+02:00

http://recursos.cnice.mec.es/musica/unidades/tercero_cuarto/b_medievo/b04_00/b04_00.html

http://recursos.cnice.mec.es/musica/unidades/tercero_cuarto/a_medievo/a03_00/a03_00.html

2008-10-14T11:30:00.000+02:00

El Llibre Vermell de Montserrat és un còdex que es conserva a la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat amb el número 1 del seu fons de manuscrits. El nom es deu al color de la coberta de vellut vermell.

El Llibre Vermell va ser copiat cap a l'any 1399 i conté també fragments del segle XVI. Va ser enquadernat al segle XIX amb la coberta de vellut vermell, la qual va ser substituïda per una enquadernació en pell vermella el 1947. El manuscrit va restar desaparegut entre el 1806 i el 1885, quan va ser descobert a Vic i restituït a la Biblioteca de l'Abadia, i es troba força deteriorat, especialment per la falta de nombroses pàgines que en van ser arrencades.

Està integrat per 23 plecs que contenen textos de temàtica religiosa, entre els quals destaca l'anomenat Cançoner Montserratí, format per 10 composicions vocals dedicades gairebé en la seva totalitat a la Mare de Déu de Montserrat i destinades a l'ús dels pelegrins que acudien de manera massiva al Monestir a partir del segle XIV.

Els folis 21v.-27 recullen aquestes peces musicals, totes d'autor anònim. La seva finalitat es descriu en llatí al mateix manuscrit: Quia interdum peregrini quando vigilant in ecclesia Beate Marie de Monte Serrato volunt cantare et trepudiare, et etiam in platea de die, et ibi non debeant nisi honestas ac devotas cantilenas cantare, idcirco superius et inferius alique sunt scripte. Et de hoc uti debent honeste et parce, ne perturbent perseverantes in orationibus et devotis contemplationibus. En català: "Com que els pelegrins volen cantar i ballar mentre vetllen de nits a l'església de Santa Maria de Montserrat, i també a la llum del dia; i com que allà no han de cantar-se cançons que no siguin castes i piadoses, s'han escrit les cançons que apareixen aquí. I han de ser cantades de manera honesta i sòbria, vigilant de no destorbar ningú que vetlli en la pregària i en la contemplació devota."

Les peces tenen textos en llatí i català i són en part monòdiques (cànons) i en part polifòniques (himnes, danses i un motet). Les danses es ballaven en forma de ball redon, un precursor de formes populars més tardanes. El conjunt, d'una gran riquesa i bellesa melòdica, conté força elements arcaïtzants i alhora influències diverses que revelen l'animat intercanvi d'estils i conceptes musicals tant occidentals com orientals que marcava el paisatge musical de l'època.

En general es poden enquadrar dintre del corrent estilístic de l'Ars Nova. Només 2 de les 10 peces estan recollides en altres fonts. Al segle XX, a més dels importants estudis musicològics que s'hi van dedicar, aquestes cançons van despertar l'interès de nombrosos intèrprets de música antiga, entre ells Jordi Savall, els conjunts Micrologus, Alla Francesca i Capella de Ministrers, i fins i tot la Companyia Elèctrica Dharma.

Llista de les peces del Cançoner
Cànon O virgo splendens (fol. 21v-22)
Dansa Stella splendens (fol. 22r)
Cànon Laudemus Virginem (fol. 23)
Himne Mariam, matrem virginem, attolite (fol. 25r)
Dansa Polorum Regina (fol. 24v)
Dansa Cuncti simus concanentes (fol. 24)
Cànon Splendens ceptigera (fol. 23)
Dansa Los set gotxs (fol. 23v)
Motet Imperayritz de la ciutat joyosa / Verges ses par misericordiosa (fol. 25v)
Dansa Ad mortem festinamus (fol. 26v)

[edita] Enregistraments seleccionats
Llibre Vermell de Montserrat. Hespèrion XX. Jordi Savall. 1979. (EMI-Reflexe 1C065-45-641)
Llibre Vermell. Canti di pellegrinaggio al Monte Serrato XIV Secolo. Micrologus. 1998. (Micrologus CDM 0002.2)
The Black Madonna: Pilgrim Songs from the Monastery of Montserrat (1400-1420). Ensemble Unicorn. Michael Posch. 1998. Naxos 8.554256).
Llibre Vermell. Capella de Ministrers. Carles Magraner. 2002. (Licanus CDM 0201)
20 anys de Companyia Elèctrica Dharma. Stella Splendens [CD 1, pista 4]. (CD-92 0005) PICAP, 1994

[edita] Altres obres basades en el Llibre vermell
El 1988, Xavier Benguerel estrenà al Liceu la cantata escènica Llibre vermell, on es glossa la música original.

El 2007, Bernat Vivancos estrenà a l'Auditori de Barcelona l'obra simfònica Còdex: glosses sobre tres fragments del Llibre vermell.

2008-10-14T11:24:00.000+02:00

Mostra un mapa més gran

Mostra un mapa més gran

Mostra un mapa més gran

2008-10-13T09:57:00.000+02:00

2008-10-13T09:50:00.000+02:00

El Misteri d'Elx (també anomenat localment La Festa) és una representació teatral que recrea la Mort, Assumpció i Coronació de la Mare de Déu que ve fent-se a Elx des de l'edat mitjana.

L'obra es divideix en dos actes, i s'escenifica cada 14 i 15 d'agost en l'interior de la Basílica de Santa Maria, en la ciutat il·licitana. Investigacions recents situen l'origen d'aquesta obra al voltant de la segona meitat del segle XV, contràriament amb les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, amb la conquesta de l'Elx musulmà (1265) i, per una altra, amb la troballa de la imatge de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el 29 de desembre de 1370, en la propera localitat costanera de Santa Pola.

2008-10-13T09:44:00.000+02:00

El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i cant gregorià que s'interpreta a les esglésies de Mallorca (entre les quals destaca la catedral de Palma) i l'Alguer la nit de Nadal. Es té notícia de la seva interpretació durant l'edat mitjana a moltes seus catalanes (entre les quals Barcelona, Girona, Vic, Montpeller i Tarragona) on es conserven fragments del text. A més, n'existeixen versions en llatí i provençal. A Ontinyent, País Valencià, es representa la nit de cada 24 de desembre a l'església de l'Assumpció de Santa Maria. Cada any, des del 1998, la Maria del Mar Bonet el canta a l'església de la Bonanova.

2008-10-13T09:39:00.000+02:00

2008-10-10T10:38:00.000+02:00

2008-10-10T10:33:00.000+02:00

2008-10-07T12:17:00.000+02:00

Música En L’edat Mitjana

View SlideShare presentation or Upload your own.

2008-09-26T10:48:00.001+02:00

2008-09-26T10:44:00.000+02:00

2008-09-26T10:29:00.001+02:00

Mostra un mapa més gran

2008-09-26T10:23:00.001+02:00

Barcelona, abans

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: old pictures catalonia)

Concert

2008-09-19T10:25:00.001+02:00

La Música

2008-09-19T10:25:00.000+02:00

La música és un art, i com a tal, és el fruit d'una intuïció creativa, que es manifesta en el temps i l'emoció. Correspon tant al compositor com als filòsofs, als historiadors, als semiòlegs i a qualsevol altre oïdor o amateur, la tasca de definir la música, sense confondre el fons amb la forma, el so i el sentit, el signe i el significat.

La música és un d’aquests fenòmens humans que ens acompanyen durant tota la vida. Per a molta gent la “música” és la cançó ( lletra amb acompanyament musical) per a d’altres fer música és tocar un instrument. Sabeu que antigament cada art tenia una mena d’angelet laïc que en deien musa, la del teatre, la del cant, la de la poesia…Tanmateix la música és l’art per antonomàsia ( agafa el nom genèric de la musa).

Per a mi és una experiència, una vivència, un endinsar-se en el món fantàstic del sentiment, de les diverses realitats i de la metafísica treballant els sons, el ritme, les seves relacions consonants i dissonants, els seus crescendos i minuendos, el seu tema ( o frase) repetint i variant. És un treball d’un alt nivell d’abstracció perquè juga amb els sons i amb els silencis, que s’escolten i que se senten i que es despleguen en el temps ( aquest és el seu espai en el món de l’existència) No es veu, no es palpa, no té un color visual, un grandària física, no ocupa un espai, ni té cap forma visible. La matèria és tan feble, gairebé fútil, com ho són les vibracions. Cal donar-li forma immaterial, distintes sensacions ( serien el colors també immaterials) És un art que penetra ( per la oïda) en la intimitat de l’esperit sensible de la persona que es deixa envair per la seva atracció estètica, per la seva bellesa, pel seu encant o perquè sintonitza amb el sentiment o amb l’estat d’ànim de la persona que la gaudeix. Tanmateix dues servituds té la música respecte a altres arts: que és seqüencial ( un quadre el pot veure tot d’un cop en pocs segons en canvi la música l’has d’escoltar) necessites temps. L’altre servitud és que es tracta d’una successió d’instants que quan cessen les vibracions retornen al silenci el seu regnat del no-res. Per tant aquesta segona característica el fa efímer ( com un castell de focs artificials) i en això rau la seva grandiositat i magnificència.