La música en el Renaixement

Índex

Acordes
Cuarteto vocal. Notación mensural blanca.
Escritura en cifra para órgano.
Escuelas renacentistas de la música vocal religiosa.
Evolución de las técnicas de impresión musical
Instrumentos de viento madera.
Instrumentos musicales en el Renacimiento
Instrumentos musicales renacentistas. Sistemas de impresión musical. (Mapa conceptual)
Línea de tiempo del Renacimiento musical.
Música profana renacentista
Música profana renacentista (Mapa conceptual)
Música religiosa renacentista (Mapa conceptual)
Tonalidad

Presentació

La musica del Renaixement

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: renaixement

Línia de temps

http://www.evoca.com/everyone_recording.jsp?rid=170658&token=9q%2BsWa%2BGc4SwqJ1xMmzylg%3D%3D

Imatges

Notació musical

Vídeo: instruments o concert del Renaixement

Instruments musicals i compositors d'aquesta època

http://recursos.cnice.mec.es/musica/unidades/tercero_cuarto/b_medievo/b04_00/b04_00.html

http://recursos.cnice.mec.es/musica/unidades/tercero_cuarto/a_medievo/a03_00/a03_00.html

El Llibre Vermell de Montserrat és un còdex que es conserva a la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat amb el número 1 del seu fons de manuscrits. El nom es deu al color de la coberta de vellut vermell.

El Llibre Vermell va ser copiat cap a l'any 1399 i conté també fragments del segle XVI. Va ser enquadernat al segle XIX amb la coberta de vellut vermell, la qual va ser substituïda per una enquadernació en pell vermella el 1947. El manuscrit va restar desaparegut entre el 1806 i el 1885, quan va ser descobert a Vic i restituït a la Biblioteca de l'Abadia, i es troba força deteriorat, especialment per la falta de nombroses pàgines que en van ser arrencades.

Està integrat per 23 plecs que contenen textos de temàtica religiosa, entre els quals destaca l'anomenat Cançoner Montserratí, format per 10 composicions vocals dedicades gairebé en la seva totalitat a la Mare de Déu de Montserrat i destinades a l'ús dels pelegrins que acudien de manera massiva al Monestir a partir del segle XIV.

Els folis 21v.-27 recullen aquestes peces musicals, totes d'autor anònim. La seva finalitat es descriu en llatí al mateix manuscrit: Quia interdum peregrini quando vigilant in ecclesia Beate Marie de Monte Serrato volunt cantare et trepudiare, et etiam in platea de die, et ibi non debeant nisi honestas ac devotas cantilenas cantare, idcirco superius et inferius alique sunt scripte. Et de hoc uti debent honeste et parce, ne perturbent perseverantes in orationibus et devotis contemplationibus. En català: "Com que els pelegrins volen cantar i ballar mentre vetllen de nits a l'església de Santa Maria de Montserrat, i també a la llum del dia; i com que allà no han de cantar-se cançons que no siguin castes i piadoses, s'han escrit les cançons que apareixen aquí. I han de ser cantades de manera honesta i sòbria, vigilant de no destorbar ningú que vetlli en la pregària i en la contemplació devota."

Les peces tenen textos en llatí i català i són en part monòdiques (cànons) i en part polifòniques (himnes, danses i un motet). Les danses es ballaven en forma de ball redon, un precursor de formes populars més tardanes. El conjunt, d'una gran riquesa i bellesa melòdica, conté força elements arcaïtzants i alhora influències diverses que revelen l'animat intercanvi d'estils i conceptes musicals tant occidentals com orientals que marcava el paisatge musical de l'època.

En general es poden enquadrar dintre del corrent estilístic de l'Ars Nova. Només 2 de les 10 peces estan recollides en altres fonts. Al segle XX, a més dels importants estudis musicològics que s'hi van dedicar, aquestes cançons van despertar l'interès de nombrosos intèrprets de música antiga, entre ells Jordi Savall, els conjunts Micrologus, Alla Francesca i Capella de Ministrers, i fins i tot la Companyia Elèctrica Dharma.

Llista de les peces del Cançoner
Cànon O virgo splendens (fol. 21v-22)
Dansa Stella splendens (fol. 22r)
Cànon Laudemus Virginem (fol. 23)
Himne Mariam, matrem virginem, attolite (fol. 25r)
Dansa Polorum Regina (fol. 24v)
Dansa Cuncti simus concanentes (fol. 24)
Cànon Splendens ceptigera (fol. 23)
Dansa Los set gotxs (fol. 23v)
Motet Imperayritz de la ciutat joyosa / Verges ses par misericordiosa (fol. 25v)
Dansa Ad mortem festinamus (fol. 26v)

[edita] Enregistraments seleccionats
Llibre Vermell de Montserrat. Hespèrion XX. Jordi Savall. 1979. (EMI-Reflexe 1C065-45-641)
Llibre Vermell. Canti di pellegrinaggio al Monte Serrato XIV Secolo. Micrologus. 1998. (Micrologus CDM 0002.2)
The Black Madonna: Pilgrim Songs from the Monastery of Montserrat (1400-1420). Ensemble Unicorn. Michael Posch. 1998. Naxos 8.554256).
Llibre Vermell. Capella de Ministrers. Carles Magraner. 2002. (Licanus CDM 0201)
20 anys de Companyia Elèctrica Dharma. Stella Splendens [CD 1, pista 4]. (CD-92 0005) PICAP, 1994

[edita] Altres obres basades en el Llibre vermell
El 1988, Xavier Benguerel estrenà al Liceu la cantata escènica Llibre vermell, on es glossa la música original.



El 2007, Bernat Vivancos estrenà a l'Auditori de Barcelona l'obra simfònica Còdex: glosses sobre tres fragments del Llibre vermell.

Mostra un mapa més gran



Mostra un mapa més gran



Mostra un mapa més gran

El Misteri d'Elx (també anomenat localment La Festa) és una representació teatral que recrea la Mort, Assumpció i Coronació de la Mare de Déu que ve fent-se a Elx des de l'edat mitjana.

L'obra es divideix en dos actes, i s'escenifica cada 14 i 15 d'agost en l'interior de la Basílica de Santa Maria, en la ciutat il·licitana. Investigacions recents situen l'origen d'aquesta obra al voltant de la segona meitat del segle XV, contràriament amb les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, amb la conquesta de l'Elx musulmà (1265) i, per una altra, amb la troballa de la imatge de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el 29 de desembre de 1370, en la propera localitat costanera de Santa Pola.

El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i cant gregorià que s'interpreta a les esglésies de Mallorca (entre les quals destaca la catedral de Palma) i l'Alguer la nit de Nadal. Es té notícia de la seva interpretació durant l'edat mitjana a moltes seus catalanes (entre les quals Barcelona, Girona, Vic, Montpeller i Tarragona) on es conserven fragments del text. A més, n'existeixen versions en llatí i provençal. A Ontinyent, País Valencià, es representa la nit de cada 24 de desembre a l'església de l'Assumpció de Santa Maria. Cada any, des del 1998, la Maria del Mar Bonet el canta a l'església de la Bonanova.

Música En L’edat Mitjana

View SlideShare presentation or Upload your own.