viernes, 26 de septiembre de 2008
viernes, 19 de septiembre de 2008
La Música
La música és un art, i com a tal, és el fruit d'una intuïció creativa, que es manifesta en el temps i l'emoció. Correspon tant al compositor com als filòsofs, als historiadors, als semiòlegs i a qualsevol altre oïdor o amateur, la tasca de definir la música, sense confondre el fons amb la forma, el so i el sentit, el signe i el significat.La música és un d’aquests fenòmens humans que ens acompanyen durant tota la vida. Per a molta gent la “música” és la cançó ( lletra amb acompanyament musical) per a d’altres fer música és tocar un instrument. Sabeu que antigament cada art tenia una mena d’angelet laïc que en deien musa, la del teatre, la del cant, la de la poesia…Tanmateix la música és l’art per antonomàsia ( agafa el nom genèric de la musa).
Per a mi és una experiència, una vivència, un endinsar-se en el món fantàstic del sentiment, de les diverses realitats i de la metafísica treballant els sons, el ritme, les seves relacions consonants i dissonants, els seus crescendos i minuendos, el seu tema ( o frase) repetint i variant. És un treball d’un alt nivell d’abstracció perquè juga amb els sons i amb els silencis, que s’escolten i que se senten i que es despleguen en el temps ( aquest és el seu espai en el món de l’existència) No es veu, no es palpa, no té un color visual, un grandària física, no ocupa un espai, ni té cap forma visible. La matèria és tan feble, gairebé fútil, com ho són les vibracions. Cal donar-li forma immaterial, distintes sensacions ( serien el colors també immaterials) És un art que penetra ( per la oïda) en la intimitat de l’esperit sensible de la persona que es deixa envair per la seva atracció estètica, per la seva bellesa, pel seu encant o perquè sintonitza amb el sentiment o amb l’estat d’ànim de la persona que la gaudeix. Tanmateix dues servituds té la música respecte a altres arts: que és seqüencial ( un quadre el pot veure tot d’un cop en pocs segons en canvi la música l’has d’escoltar) necessites temps. L’altre servitud és que es tracta d’una successió d’instants que quan cessen les vibracions retornen al silenci el seu regnat del no-res. Per tant aquesta segona característica el fa efímer ( com un castell de focs artificials) i en això rau la seva grandiositat i magnificència.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)